FESTA DE TARDOR: MERCAT DE LES PUCES I CASTANYADA: JA TENIM LES FOTOS

ELS ALUMNES  DE SEGON DE SECUNDÀRIA HAN  CLASSIFICAT TOT EL MATERIAL QUE VAN PORTAR ELS ALUMNES DE CASA SEVA I HAN CALCULAT ELS RELETS QUE LI CORRESPON A CADASCÚ EN FUNCIÓ DEL MATERIAL APORTAT.

ELS ALUMNES DEL  PRE-PQPI HAN ELABORAT LA MONEDA PER COMPRAR AL MERCAT DE LES PUCES (ELS RELETS) , HA  FET LA DECORACIÓ DEL MENJADOR    I HA  PREPARAT LES CASTANYES DURANT EL MATÍ QUANT ELS ALTRES GRUPS ESTAVEN A LA PISCINA O FENT UNA SORTIDA. DESPRÉS L'INTERGGRUP DE CASTANYES HA ACABAT DE TORRAR LES CASTANYES  I DE  POSAR-LES A LES PAPERINES.

S'HAN FET TAMBÉ INTERGRUPS PER PREPARAR LES DIFERENTS PARADES DE ROBA, JOQUINES, COMPLEMENTS, LLIBRES I CDS....CADA INTERGRUP AMB DOS MESTRES QUE AJUDAVEN A PREPARAR-HO TOT.


PER LA TARDA TOTS ELS ALUMNES HAN POGUT COMPRAR AMB ELS RELETS EL QUE HA VOLGUT EN LES DIFERENTS PARADES DEL MERCAT,  HAN MENJAT LES CASTANYES QUE HEM TORRAT AL MATÍ I ELS PANELLETS QUE HAN PORTAT ELS ALUMNES DE CASA.   ELS ALUMNES DEL  PQPI HA PREPARAT UN RECORD DE LA FESTA.

ENS HA FET MOLT BON TEMPS.

L'HÉCTOR  DEL PRE-PQPI  I EL SEU TUTOR HAN FET EL REPORTATGE FOTOGRÀFIC  DE LA FESTA DE TARDOR. PODEU CLICAR EL LINK PER VEURE LES FOTOS:

https://plus.google.com/photos/103132628696817991583/albums/5941003006448941649?authkey=CMHH7JvHi-exjwE

SOPA DE LLETRES I PREGUNTES SOBRE LA CASTANYADA

http://www.cavallfort.cat/cavallfort/ca/cavall-fort/arxiu/1062/6-joc1.html

QUÉ ÉS EL DIA DE TOTS SANTS? - Investigació a Internet

Tots Sants (Omnia Sanctorum) és una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats^[1] que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa celebrada l'endemà, la del Dia dels Morts o Dia de difunts, el 2 de novembre. La creença tradicional és que l'1 de novembre, els vius visiten els morts i el 2 de novembre, els morts visiten els vius.^[2]Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià. A Espanya, França i Portugal, entre molts altres països de la mateixa tradició, és un dia festiu.
Tots Sants deriva, en concret, d'una festa cèltica anomenada Samain que es feia per venerar els morts.
Per als pobles celtes, l'any estava dividit en dos grans períodes: el temps clar i el temps fosc. El primer es referia a l'època de primavera i d'estiu en el qual el sol es pon cada vegada més lentament, hi ha llum i calor. El segon període es referia a la tardor i l'hivern en els quals els dies s'escurcen cada vegada més, fa fred i la foscor s'apropia d'una gran part del dia.
Els dies que comprenien la festa del Samain eren uns dies que estaven fora dels dos períodes, és a dir, no estaven inclosos en cap dels dos. No obstant això, tothom era conscient que els dies Samain donaven la benvinguda al període d'obscuritat i això possibilitava que les portes de l'altre món restessin obertes i els morts poguessin contactar amb els vius.
Les festes Samain també coincidien en una època de l'any en què els camps i les terres semblen igual d'esmorteïdes que el mateix món dels difunts. Ha passat el temps de collita i de la verema, aquesta és època de sembra i els camps se submergeixen en un estat latent fins que, amb la primavera, següent tot torni de nou a la vida.

Tradicions catalanes

Abans els padrins regalaven els panellets als seus fillols, com per Pasqua els donaven la mona.
Són propis d'aquest dia tres menjars especials: castanyes torrades, moniatos i un tipus de pastissets fets de variades maneres, segons els indrets, que en molts llocs reben el nom de panellets. De panellets, n'hi ha de moltes manes, com ara de coco, de xocolata, d'ametlla, de cafè, de pinyons, etc.
Dels aplecs per menjar castanyes, moniatos i altres plats típics se'n diuen castanyades, mentre que la festa popular també rep aquest nom.
Les castanyeres d'aquell temps eren molt diferents de les d'avui. Vestien de manera pròpia. Duien unes faldilles de sargil molt amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap duien una caputxa blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitja faldilla. La duien lligada al coll i a la cintura. El bagatge de les castanyeres era també ben diferent del d'ara. Empraven fogons de terrissa semblants a una copa, i així eren anomenats. Encara avui a Girona s'anomena La Copa l'espai destinat a l'ocupació de les castanyeres a les fires de Girona, celebrades pels volts de Tots Sants. Donaven vuit castanyes per un "quarto", equivalent a tres cèntims de la nostra moneda. Les castanyeres anunciaven llur indústria amb un crit especial que deia:

«

"Calentes i grosses; qui en vol, ara que fumen?"

»

La mainada, per fer-les enfadar, els cridava:

«

"Petites i dolentes; de les vuit, set les pudentes."

»

QUÉ ÉS EL HALLOWEEN?- investigació a Internet

Origen de la festa de Halloween

Halloween (contracció de All Hallows ' Eve , ' Vespra de Tots Sants ') , també conegut com Nit de Bruixes o Nit de Difunts , és una festa d'origen celta que se celebra internacionalment en la nit del 31 d'octubre , sobretot en països anglosaxons com Canadà, Estats Units, Irlanda o el Regne Unit , i , en menor mesura , a l'Argentina , Xile , Colòmbia , Mèxic, Perú o el conjunt de Llatinoamèrica , i gran part d'Espanya . Les seves arrels estan vinculades amb la commemoració celta del Samhain i la festivitat cristiana del Dia de Tots Sants , celebrada pels catòlics l'1 de novembre . Es tracta en gran part d'un festeig secular , encara que alguns consideren que té un rerefons religiós . Els immigrants irlandesos van transmetre versions de la tradició a Amèrica del Nord durant la Gran fam irlandesa . Tot i ser països netament anglosaxons , a Austràlia i Nova Zelanda , no és tan observada com en altres països .El dia s'associa sovint amb els colors taronja , negre i morat i està fortament lligat al símbol de la Jack - o' - lantern . Les activitats típiques de Halloween són el famós truc o tracte i les festes de disfresses , a més de les fogueres , la visita de cases encantades , les bromes , la lectura d'històries de por i el visionat de pel · lícules de terror .

La carabassa de Halloween

Un jack-o'-lantern (llanterna de Jack en anglès) és una carabassa tallada a mà, associada a la festivitat de Halloween. (Hallow Eve) Agafa el nom del fenomen natural conegut com foc follet (will-o'-the-WISP en anglès). Per fer un jack-o'-lantern generalment s'agafa una carabassa, es treu la part superior de la carbassa a manera de tapa, i després s'extreu la polpa del seu interior, sobre la superfície exterior es talla una imatge, generalment un rostre monstruós. Durant la nit es col · loca una espelma encesa en el seu interior per crear un efecte lluminós. El terme jack-o'-lantern no és molt comú fora dels Irlanda, encara que sí ho és la pràctica de tallar carabasses per Halloween.
Un foc follet (en llatí ignis fatuus) és un fenomen consistent en llums pàl·lides que poden veure's de nit o al capvespre flotant en l'aire sobre cementiris i terrenys humits o pantanosos. Es pensa que els focs follets retrocedeixen quan t'hi aproximes. Existeixen moltes llegendes sobre ells, això  que fa que molta gent no es cregui explicacions científiques.Una possible explicació naturalista i científica pel fenomen és que la oxidació de la fosfina i els gasos de metà produïts per la putrefacció de matèries orgàniques poden produir l'aparició de llums que brillen a l'aire. Més coses sobre el foc follet a.... http://ca.wikipedia.org/wiki/Foc_follet

Hinkypunk, el nom que es dóna al foc follet en el sud-est d'Anglaterra  ha arribat a la fama com un monstre a la sèrie de novel·les de J. K. Rowling Harry Potter. Als llibres, un hinkypunk és una criatura d'una sola cama i aspecte fràgil que sembla estar feta de fum. L'hinkypunk habita els pantans i porta una llanterna que empra per atraure viatgers a la foscor. El professors Remus Lupin presenta la criatura al llibre Harry Potter i el presoner d'Azkaban. Harry i els seus companys s'enfronten a un hinkypunk en el seu examen final de Defensa contra les Arts Fosques aqueix any. Encara que Harry aprova, Ronald Weasley queda confús pels seus desorientadors moviments i s'enfonsa en un aiguamoll.

Truc o tracte

Originalment el truc o tracte ( en anglès « Trick -or - treat » ) era una llegenda popular d'origen cèltic segons la qual no solament els esperits dels difunts eren lliures de vagar per la Terra la nit de Halloween , sinó tota mena d'ens procedents de tots els regnes espirituals . Entre ells hi havia un terriblement malèvol que deambulava per pobles i llogarets , anant de casa a casa demanant precisament « truc o tracte » . La llegenda assegura que el millor era fer tracte , sense importar el cost que aquest tingués , doncs de no pactar amb aquest esperit ( que rebria el nom de jack - o' - lantern , amb el qual es coneixen les tradicionals carabasses de Halloween ) ell usaria els seus poders per fer « truc» , que consistiria en maleir la casa i als seus habitants , donant-los tota mena d'infortunis i malediccions com emmalaltir a la família , matar al bestiar amb pestes o fins a cremar el propi habitatge . Com a protecció sorgir la idea de crear a les carabasses formes horribles , per així evitar trobar-se amb aquest espectre ( i amb el temps , a causa de l'associació mental entre l'esperit i les carabasses [ cita requerida ] , el nom d'aquest seria donat a elles , que és com són conegudes avui dia quan arriba aquesta festa ) .
Realment , encara que s'ha generalitzat la traducció « truc » en castellà per l'anglès « trick » i « tracte» literalment per « treat » , en el cas del « Trick - or-treating » no es tracta d'un truc pròpiament dit sinó més bé d'un ensurt o una broma pel que una traducció més exacta seria per exemple « ensurt o dolç » o « entremaliadura o dolç » .
En l'actualitat , els nens es disfressen per a l' ocasió i passegen pels carrers demanant dolços de porta en porta . Després de trucar a la porta els nens pronuncien la frase « truc o tracte» , « truc o dolç » o « entremaliadura o dolç » ( provinent de l'expressió anglesa trick or treat ) . Si els adults els donen caramels , diners o qualsevol altre tipus de recompensa , s'interpreta que han acceptat el tracte . Si per contra es neguen , els nois els gastaran una petita broma , sent la més comuna llançar ous o escuma d'afaitar contra la porta .
A Mèxic hi ha una versió anomenada calaverita en què els nens pregunten em dóna vostè el meu calaverita ? en lloc de: Truc o Tracte ? referint-se a un dolç amb forma de calavera .
El recorregut infantil a la recerca de llaminadures probablement enllaç amb la tradició neerlandesa de la Festa de Sant Martí.

ESCOLTEM L'OLIVER CANTANT "EL MEU AVI"

http://prepqpirel.podomatic.com/entry/2013-10-29T23_33_05-07_00

EL RECICLATGE EXPLICAT PER LA CRISTINA, L'ELOI I LA CLAUDIA

http://prepqpirel.podomatic.com/entry/2013-10-29T23_10_35-07_00

FABRIQUEM UN JOC DEL MEMORI AMB LES CARES DE TOTS ELS ALUMNES DE REL

ESTEM FENT UN MEMORI AMB FUSTA DE MARQUETERIA I LES FOTOS DE TOTES ELS NENS I NENES/NOIS I NOIES DE L'ESCOLA REL PER COMPARTIR-HO AMB TOTES LES CLASSES.

LLUC I MARIA VAN AL BANC A FER L'INGRÈS DELS ESTALVIS DE COLÒNIES

EN LLUC I LA MARIA APRENEN COM FER UN INGRÈS AL COMPTE DE L'ESCOLA REL. CADA DOS MESOS INGRESSEM ELS ESTALVIS QUE RECOLLIM CADA SETMANA (2 EUROS PER ALUMNE I PER SETMANA).

NOTÍCIA SOBRE LA MANI DEL DIA 24

http://www.lavanguardia.com/vida/20131024/54391621265/multitudinaria-manifestacion-barcelona-contra-lomce.html

PUZZLE DE LA FOTO DEL PRE PQPI 2013-2014

12 PRE PQPI FOTO DE GRUP

PARTIT DE BÀSQUET AL POLISPORTIU MUNDET: FELICITATS, HEU GUANYAT EL PARTIT

AVUI DISSABTE L'EQUIP DE BÀSQUET DE REL DESPRÉS DE TREBALLAR DE VALENT, JA QUE HA ESTAT UN PARTIT MOLT DISPUTAT , HA TORNAT A GUANYAR UN ALTRE PARTIT EN EL CAMPIONAT DE BÀSQUET D'AQUEST CURS.

 EL TUTOR DEL PRE PQPI HA ANAT A GAUDIR DEL PARTIT,  FILMAR-LO  I DONAR SUPORT ALS JUGADORS I A L'ENTRENADORA. HI HAVIA UN GRUP DE PARES FANTÀSTICS (ELS PARES DE REL,  FIDELS SEGUIDORS DE L'EQUIP) QUE  FEIEN L'ONADA CADA COP QUE REL ENCISTELLAVA.

FELICITATS ALS JUGADORS I A L'ENTRENADORA!!! I ALS PARES , PEL SEU ENTUSIASME!!

VIDEO DELS PRIMERS MINUTS DEL PARTIT:

http://youtu.be/fPUbvQ6JPII

FOTOS:

DEURES: VERBS RELACIONATS AMB LA CUINA I ESTRIS.

VERBS DE CUINAR (PENSAR ELS QUE CONEIXEM, BUSCAR-NE EN LES RECEPTES QUE TINGUEM A CASA)

http://docencia.paullimorti.cat/iniciacio/encreuatdelsverbsdelacuina.htm

EINES DE CUINA : MIRA A LA CUINA I PREGUNTA COM ES DIUEN

http://blogs.cuina.cat/pebrotsverds/2012/11/12/les-meves-eines-imprescindibles/

DINÀMICA I ESCRIPTURA

EXPLIQUEM EL QUE HEM VIST AL MUSEU BLAU I EL QUE MÉS ENS HA AGRADAT. DESPRÉS HO HEM ESCRIT.

TALLER DE CUINA: PARTICIPEM TOTS EN L'ELABORACIÓ DE MADALENES.

DESPRÉS DE LA COMPRA DE LA SETMANA PASSADA AVUI HEM ELABORAT LES MADALENES. AL MICROONES AMB 5 MINUTS ÉS SUFICIENT, COMPTE QUE SINO ES CREMEN!!
AMB LA CRISTINA I L'0LIVER COMPTEM DE 2 EN 2, 3 EN 3, 4 EN 4, 5 EN 5 I 6 EN 6 FENT SERVIR ELS MOTLLES DE LES MADALENES.

TALLER DE FUSTERIA I MARQUETERIA. PRACTIQUEM AMB EL XERRAC I LA SERRA DE MARQUETERIA.

VISITEM EL MUSEU BLAU

TALLER D'ART: JOAN MIRÓ : BIOGRAFIA, NOM DE LES OBRES , CONTE...

http://tuaulapt.blogspot.com.es/2012/05/una-de-pintores-miro.html (NOM DE PINTURES I CONTE)
NOM D'ESCULTURES:
http://www.fundaciomiro-bcn.org/colecciojm_escultures.php
MÉS PINTURES:
https://www.google.es/search?q=PINTURES+DE+JOAN+MIR%C3%93&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=_2RnUvmCMcbE0QXaxoDwBg&ved=0CAcQ_AUoAQ&biw=1600&bih=783

ESCULTURES
https://www.google.es/search?q=PINTURES+DE+JOAN+MIR%C3%93&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=_2RnUvmCMcbE0QXaxoDwBg&ved=0CAcQ_AUoAQ&biw=1600&bih=783#q=ESCULTURES+DE+JOAN+MIR%C3%93&tbm=isch
CERÀMICA
https://www.google.es/search?q=PINTURES+DE+JOAN+MIR%C3%93&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=_2RnUvmCMcbE0QXaxoDwBg&ved=0CAcQ_AUoAQ&biw=1600&bih=783#q=CER%C3%80MICA+DE+JOAN+MIR%C3%93&tbm=isch
BIOGRAFIA:

Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, 25 de Desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme. a la seva obra va reflectir el seu interès pel subconscient i pel seu país. al principi va mostrar fortes influències fauvistes, cubistes i expressionistes, evolucionant cap a una pintura més plana, com ho és el seu conegut quadre La Masia, de 1921-1922. a partir de la seva estada a París, la seva obra es torna més onírica, coincidint amb les directrius del surrealisme però sense arribar a incorporar-se formalment a aquest moviment.^[1] en nombroses entrevistes i escrits que daten de la dècada del 1930, Miró va manifestar el seu desig d'abandonar els mètodes convencionals de pintura, que en les seves pròpies paraules es concreta en «matar-los, assassinar-los o violar-los», per poder afavorir una forma d'expressió que fos contemporània, i no voler doblegar-se a les exigències ni a l'estètica d'aquests mètodes, ni tan sols en els seus compromisos vers els surrealistes.^[2]

Un dels espais on millor es troba representada la seva obra és la Fundació Joan Miró, fundada el 1975 i ubicada a Barcelona. es tracta d'un centre cultural i artístic creat difondre les noves tendències de l'art contemporani, constituint-se amb un gran fons d'obres donades pel mateix autor. també hi ha importants fons d'obra seva a la Fundació Pilar i Joan miró de Mallorca, al Centre Nacional d'Art i Cultura Georges Pompidou de París, al Moma i al Guggenheim de Nova York, a la Tate Modern de Londres i al Moderna Museet d'Estocolm.

 

AQUEST DIMECRES ANIREM AL MUSEU BLAU

http://w110.bcn.cat/portal/site/MuseuDeCiencies/?vgnextchannel=0000000418884417VgnV6CONT00000000000RCRD&lang=ca_ES

MUSEU BLAU DE BARCELONA-EXPOSICIÓ PLANETA VIDA

BIOGRAFIA DE LA TERRA       

La Biografia de la Terra' narra l'evolució de la vida i el planeta des dels orígens fins als nostres dies.

El recorregut segueix una línia cronològica que s'inicia amb l'origen de la Terra i arriba fins avui. Integra la biologia i la geologia per explicar els grans canvis en la superfície del planeta i els grans salts en l'evolució de la vida.

En un ambient fosc, que ens transporta als orígens, es destaquen les fites de la coevolució del planeta i la vida amb peces del Museu i recursos multimèdia que recreen la visió, la llum i els sons de les eres geològiques.

recorregut segueix una línia cronològica que s'inicia amb l'origen de la Terra i arriba fins avui:

Inicis de l'Univers i la Terra 13.800-3.800 milions d'anys

Una gran explosió crea l'Univers i es forma el sistema solar. Es formen la Terra i la Lluna i es desenvolupa la primera atmosfera al voltant de la Terra.

Arqueà 3.800-2.500 milions d'anys

Formació d'Ur, el primer continent, i aparició de la cèl·lula procariota, la primera forma de vida. Apareixen els primers éssers vius de la Terra, els bacteris.

Proterozoic 2.500-542 milions d'anys

S'originen els continents. Apareix la cèl·lula eucariota, precursora dels éssers pluricel·lulars i la vida es diversifica. Apareixen els primeres fongs, els protists i els avantpassats de les plantes.

Paleozoic inferior 542-359 milions d'anys

Es formen les grans serralades i es produeixen importants canvis climàtics. Gran explosió de vida als oceans. Els mol·luscs es tornen més complexos i s'adapten a diferents hàbitats. Apareixen els primers artròpodes i els primers vertebrats aquàtics.

Paleozoic superior 359-251 milions d'anys

Unió dels continents per formar el supercontinent Pangea. Augmenten els nivells d'oxigen de l'atmosfera. La vida surt de l'aigua i conquereix el medi terrestre. Apareixen les primeres plantes i els primers vertebrats terrestres.

Mesozoic 251-65 milions d'anys

Fragmentació del gran continent Pangea en continents menors. Els invertebrats marins es diversifiquen significativament. Apareixen els dinosaures i les primeres aus. Apareixen les primeres plantes amb flors. Té lloc una gran extinció massiva que significa la desaparició del 75% de les espècies.

Cenozoic 65-0 milions d'anys

Els continents es mouen fins a la posició que ocupen actualment. S'inicia l'orogènia alpina i apareixen les grans serralades (l'Himàlaia, l'Atles, el Rif, les Bètiques, els Pirineus, els Apenins, els Alps, els Balcans i els Carpats). També es forma la mar Mediterrània. És un període amb grans oscil·lacions tèrmiques i èpoques de glaciacions. Els mamífers ocupen la majoria d'ambients continentals. Apareixen els primers primats, una línia evolutiva dels quals ha evolucionat cap als humans actuals.

 

LA TERRA AVUI

El nucli de l'exposició de referència «Planeta Vida», ‘La Terra Avui', ofereix al públic visitant una visió integradora de la natura i mostra més de 4.500 peces del fons patrimonial del Museu, revisades, restaurades i documentades expressament per a l'exposició. Gràcies al nou equipament, el Museu pot mostrar la vida a la Terra integrant totes les disciplines de les ciències naturals.

Els àmbits més amplis corresponen a roques i minerals, fòssils, plantes i animals que tradicionalment han format part del fons patrimonial del Museu. Ara bé, una exposició que vulgui ser representativa del món natural ha de tenir en compte tots els grans grups d'organismes. Per aquest motiu, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona ha volgut fer un esforç complementari per mostrar la vida a la Terra i ha ampliat les seves col·leccions a fi que incloguin espècimens de grups que abans hi mancaven: els fongs i els microbis i també les algues. Les plantes que ja hi tenien un paper destacat com a exemplars ‘vius' al Jardí Botànic i en els aproximadament 750.000 plecs d'herbaris que estaven disponibles només per a la recerca i l'estudi a l'Institut Botànic (centre mixt CSIC-Ajuntament de Barcelona), ara també disposen d'un espai a l'exposició.

Els espècimens que estan a la vista no pretenen únicament ser mostra d'una col·lecció, sinó també explicar conceptes relacionats amb cada àmbit.

 

Roques i minerals

De què està feta la Terra? El planeta i la seva atmosfera sustenten la vida, però moltes de les seves característiques actuals són conseqüència de la interacció amb la vida. L'exposició va des del més aparent, que són les roques, fins a l'estructura íntima del planeta.

El registre fòssil

Les restes dels organismes que han viscut en el passat i que s'han conservat enterrades o les traces que ha deixat l'activitat dels éssers vius són el testimoni, la memòria i l'arxiu de la història de la vida al planeta. Catalunya compta amb valuosos jaciments paleontològics que han aportat moltes peces al patrimoni del Museu.

Microbis

Invisibles a ull nu, els microorganismes han estat protagonistes únics d'un 85% aproximadament de la història del planeta, tant al mar com a les terres emergides. A més, tenen un metabolisme molt variat i ocupen qualsevol hàbitat, fins i tot aquells on la vida seria impossible per a altres organismes. La seva petitesa fa que sovint se'ls ignori. Donar-los un espai propi en aquesta exposició i mostrar el seu paper i les relacions amb els altres éssers vius ha estat un repte.

Algues

Les algues són la baula que uneix el món microbià i el món de les plantes. Com els microorganismes, també són poc conegudes. L'exposició n'inclourà una mostra.

Plantes

El seu paper fonamental en l'ecosistema és la captació d'energia mitjançant la fotosíntesi, que no és, però, exclusiva d'aquest grup (les algues i altres protists i també alguns grups de bacteris són fotosintètics). A l'exposició trobarem plecs d'herbari, llavors, fruits, fustes i fulles de la col·lecció.

Fongs

Considerats durant molt de temps plantes, els fongs constitueixen un grup que comparteix característiques amb les plantes i amb els animals. La seva funció principal és la descomposició de la matèria orgànica. El Museu disposa a partir d'ara d'una col·lecció de bolets de Catalunya.

Animals

El món dels animals potser sigui el més vistós i conegut per l'home, especialment pel que fa als animals de grans dimensions. No obstant això, milers d'espècies viuen al planeta, ocupen molts nínxols ecològics i tenen papers importants en les xarxes tròfiques. Es mostra què són els animals, com funcionen, i les adaptacions que han assolit al llarg de l'evolució per a alimentar-se i moure's. En definitiva, es pretén donar una idea de la seva variabilitat actual i comprendre'n les adaptacions al medi.

Malgrat que expositivament consti d'àmbits espacialment separats, ‘La Terra Avui' s'ha d'entendre com un tot que funciona amb molts elements. Els ecosistemes funcionen equilibradament, tot hi té un lloc i una funció, els microbis, les plantes i algues, els fongs, els animals. Tots aquests elements viuen sobre un substrat, la Gea (roques i minerals). I, a més, de tot això en tenim constància històrica: la Terra fa milions d'anys que funciona, els fòssils ens ho expliquen. L'energia flueix entre tots els elements dels ecosistemes, les poblacions d'espècies es regulen entre elles, i tot funciona d'acord amb l'entorn (aquàtic, terrestre).

La nova exposició del Museu de Ciències Naturals de Barcelona es presenta com un espai de coneixement alhora que de lleure. Parteix del rigor científic, però deixant clar que les idees científiques van evolucionant. Té també una finalitat didàctica, però no oblida l'estètica. La museografia està pensada per mostrar que les obres de la natura poden ser tan belles o més que la millor obra d'art sortida de mans humanes.

ILLES DE CIÈNCIA

Són recintes independents que es troben al llarg del recorregut de l'exposició i expliquen temes específics de la natura i de la seva relació amb els humans. Hi ha nou illes disponibles de les quals ara se'n poden veure quatre: "Evolució", "Classificació i nomenclatura", "Comportament animal" i "Mediterrània".

Hi ha altres temes previstos, com l'ecologia, els recursos naturals i els humans, el sexe i la reproducció, genètica i conservació del medi natural.

Recursos museogràfics

- 13 audiovisuals
- Peces de la col·lecció del Museu

Evolució

Té com a finalitat divulgar una teoria científica que és l'eix principal de tota la biologia i relaciona els éssers vius des dels seus orígens. Alhora, pretén aclarir confusions que sovint es tenen sobre el concepte d'evolució.

Classificació i nomenclatura

Il·lustra sobre la manera de reconèixer els éssers vius, als quals es posa un nom que sigui universal, i de relacionar-los amb la resta d'éssers vius a partir dels seus orígens evolutius.

Comportament animal

Els éssers vius no son estàtics. El seu èxit en la carrera de la vida depèn de les estratègies de comportament que utilitzin. Els comportaments que beneficien l'individu són els que passen de pares a fills i evolucionen.

Mediterrània

Mostra la diversitat d'aquesta regió geogràfica i endinsa el visitant en els diversos aspectes que la caracteritzen: la conca, el clima, el bioma, la cultura.