HEM DESCARREGAT LA TIPOGRAFIA D’ANNA VIVES. AQUEST TIPUS DE LLETRA TÉ EL NOM D' "ANNA BETA".

HEM DESCARREGAT LA TIPOGRAFIA D’ANNA VIVES QUE ES DIU ANNA BETA. ÉS MOLT FÀCIL. NOMÉS CAL ANAR AL SEGÜENT ENLLAÇ I SEGUIR LES INSTRUCCIONS: http://www.annavives.com/?page_id=601

És un disseny molt divertit i original.

Al Periódico d’avui hi ha un article que explica qui és l’Anna vives i el que ha aconseguit: crear una tipografia nova i esser candidata a català de l’any. Hem copiat l'article i l'hem enganxat al nostre blog en la tipografia de l'Anna.

EL CATALÀ DE L’ANY. ELS FINALISTES

Anna Vives: «Jo volia treballar i ser feliç com tothom»

TIPÒGRAFA

 Forta i valenta, amb l’ajuda de la seva família ha creat una tipografia que s’ha convertit en

 un símbol. A través d’ella, reivindica la suma de capacitats com a forma de conviure.

 Anna Vives (Barcelona, 1985), amb síndrome de Down, ha creat una lletra que és més que una lletra. 

Anna Vives va néixer el 16 d’abril de 1985. Tal com ella recorda, encara no ha arribat als 28 anys. Té síndrome de Down i treballa cada dia a la fundació Itinerarium, un lloc on ha confeccionat una tipografia de lletra digitalitzada que ha triomfat a nivell internacional. L’any 2012, Vives va aconseguir crear una cosa que ella no s’hauria cregut mai capaç de fer, i es va convertir en un símbol per a molts. Diàriament, rep correus electrònics de tot arreu del món, de persones de diferents estrats socials, que la feliciten pel projecte. Els seus seguidors confessen que aquest treball «els ha emocionat a la vegada que els ha servit d’estímul per poder aconseguir els seus propis reptes», explica el seu germà Marc.

 «Anem cap a un canvi de cultura. Amb aquesta iniciativa s’ha demostrat que la cosa verdaderament important són les capacitats de cadascú, ja que sumant les que tenim els uns i els altres superem els nostres propis dèficits», assegura el Marc. La suma de granets de sorra de les moltes persones que envolten l’Anna ha aconseguit crear la iniciativa. La lletra és una oda al treball en equip, un crit contra l’egoisme, una nova manera de viure.

 

 EXPERIÈNCIA LABORAL / L’any 2011, la jove va tenir la seva primera experiència laboral, que va ser molt més aspra que la seva realitat actual. L’Anna era una persona perduda enmig d’un supermercat. Portava els carrets d’un lloc a l’altre. Se sentia desemparada i inútil. «Jo volia treballar i ser feliç com tothom, però en aquell establiment em sentia molt sola i trista», lamenta l’Anna. Quan va acabar el conveni amb l’empresa, va passar cinc mesos més a casa buscant feina. Si per a qualsevol persona trobar-ne, actualment, és gairebé una odissea, per a les persones que pateixen síndrome de Down és gairebé impossible.

 Perquè el seu dia a dia fos més feliç, la família va decidir que l’Anna assistís diàriament a la fundació on treballen. No eren conscients que allà començaria tot i que la seva germana es convertiria en una de les catalanes de l’any. Vives va començar a treballar amb un ordinador de mecanografia que puntuava els errors i la pulsació. Quan ja no en feia cap, retallava les lletres de l’abecedari. De la retallada va passar a l’escriptura. I de l’escriptura a la digitalització, acompanyada d’un dissenyador.

 A partir d’aquí, tot va venir rodat. La seva lletra s’ha convertit en un símbol per a grans entitats i per a centenars de persones. El Barça, l’Ajuntament de Barcelona i els Mundials de natació han volgut participar-ne. L’escola del centre Penitenciari Brians 2 ha declarat la seva lletra com l’oficial i els reclusos hi han vist una motivació per lluitar. «La lletra té un gran valor perquè està feta per una noia amb síndrome de Down. El dia que la tipo no sigui especial la deixarem de fer. Serà l’èxit final perquè serà valorada com una més», reivindica el seu germà.

 

 MÉS AUTONOMIA / No obstant, en la vida de l’Anna no són tot moments dolços. Quan és a casa li costa molt ser feliç i estar contenta. Malgrat els èxits aconseguits, ella no oblida que pateix la síndrome i això li dificulta la seva felicitat completa. «Els pocs moments que la veus bé és quan està mirant llibretes o retallant lletres i papers. En canvi, quan ve a treballar, sempre està alegre», explica el seu germà. «M’agrada anar a treballar i guanyar-me la vida, com a tothom, per sentir-me útil», comenta la tipògrafa. Gràcies al projecte, han descobert que disfruta escrivint, pintant, creant. «A poc a poc, amb la suma de capacitats, va millorant el traç, el comportament, la seva autonomia i, sobretot, ha après a sentir-se útil, cosa que abans era impensable», afirma el seu germà.

 «La nominació a Català de l’Any implica representar entitats i famílies que lluiten dia a dia. Que s’hagi reconegut l’Anna com algú capaç de fer coses importants és un triomf que compartim

amb les persones i amb les seves capacitats», celebra el seu entorn.