ORIGEN DEL HALLOWEEN
El mot
Halloween fa referència a la festivitat tradicional heretada de les celebracions d'origen
celta que tan ràpidament s'han estès per tot el món i, en especial, pels països anglosaxons.
Fa molts segles, a
Bretanya,
Escòcia i
Irlanda, el dia
31 d'octubre se celebrava la festivitat de
Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l'any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. Samhain era el déu dels morts. Algunes fonts indiquen que la paraula gaèlica "Samhain" literalment vol dir "final de l'estiu". El dia que celebraven Samhain era, per tant, el dia de
cap d'any. En aquella època, s'encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar els esperits malignes. També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar, i anaven acompanyades de
bruixes i
esperits. Per això no s'encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia com a bruixes o dimonis per tal que cap
ànima volgués habitar el seu cos.
Amb l'arribada del
Cristianisme s'establí el
primer dia de novembre com a
Dia de Tots Sants. En aquell moment, el
31 d'octubre es convertí en
All Hallows Eve (anglès antic per
All Saints Eve, és a dir: "vigília del Dia de Tots Sants", ja que
hallow és un mot que en
anglès antic significa "sant" o "sagrat" i que prové, juntament amb la paraula moderna
holy, del mot germànic
khailag), d'on va sortir la paraula
Halloween.
Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants
irlandesos portaren als
Estats Units en el
segle XIX. A partir d'aquí, la tradició, per la
colonització cultural dels
Estats Units d'Amèrica, es va començar a estendre per la resta del món, i fins i tot ha arribat a absorbir els costums que portava associats el
Dia de Tots Sants, passant alguna de les seves tradicions a la vigília.
LA CASTANYADA
La
Castanyada és una
festa popular de
Catalunya que se celebra el dia de
Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. A
Occitània també se celebra la castanyada (
castanhada), però no pas associada al dia de Tots Sants, sinó com una celebració o festa de la tardor.
[1] Com el
halloween dels països
anglosaxons, o el
Magosto i el Samaín
gallecs, la castanyada catalana prové d'una antiga festa ritual
funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen
castanyes,
panellets,
moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el
moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de
Tots Sants, els
confiters organitzen rifes de
panellets i fruita confitada.
Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de
Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es toca a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajuden els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumeixen aquests aliments per no defallir.
Altres versions, més historicistes, esmenten que la castanyada consta des del final del
segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que
llegums i
fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets,
panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del
rosari pels difunts de la família.
[2]
Se sol representar amb la figura d'una
castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abrigar i amb mocador al cap, davant d'un torrador de
castanyes per a la venda al carrer. Les castanyeres d'abans eren molt diferents de les d'avui. Vestien de manera pròpia. Duien unes faldilles de
sargil molt amples i folrades, amb davantal de
cànem i
llana. Al cap duien una
caputxa blanca de
llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitja
faldilla. La duien lligada al coll i a la cintura. El bagatge de les castanyeres era també ben diferent del d'ara. Empraven fogons de
terrissa semblants a una
copa, i així eren anomenats. Encara avui a
Girona s'anomena
La Copa l'espai destinat a l'ocupació de les castanyeres a les
fires de Girona, celebrades als volts de
Tots Sants. Donaven vuit castanyes per un "quarto", equivalent a tres
cèntims de la nostra moneda. Les castanyeres anunciaven llur indústria amb un crit especial que deia:
| « | "Calentes i grosses;qui en vol, ara que fumen?" | » |
|
La mainada, per fer-les enfadar, els cridava:
| « | "Petites i dolentes;de les vuit, set les pudentes." | » |
|
Actualment, la castanyada s'ha convertit en una
revetlla de
Tots Sants, i se celebra en l'àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari -a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals escolars, juntament amb
Nadal,
Carnestoltes i
Sant Jordi-, ja sense referència ritual ni memorial envers els morts:
| « | Tanmateix, de tot l'univers animista de creences temoroses envers els morts i la vida d'ultratomba, comú a moltes religions i cultures, només resta avui en la nostra cultura popular l'àpat festiu tradicional de panellets i la flaire fumejant que escampen, als carrers i les places de les viles i ciutats, les típiques parades amb el fogó de torrar castanyes, mentre les castanyeres pregonen:«Calentes i grosses! Qui en vol, ara que fumen?»[3
] | » |
|