DIBUIXEM EL PLANO DE L'HORT URBÀ QUE TENIM A LA TERRASSA

HEM PRES MESURES DE LA TERRASSA I DE LES TAULES, HEM FET ELS CÀLCULS  I HEM DIBUIXAT EL PLANO DEL NOSTRE HORT URBÀ  EN UNA ESCALA DE 1:25.

ENLLAÇ QUE EXPLICA COM DIBUIXAR A ESCALA:

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/escala/index.htm#

TECNOLOGIA: INSTAL-LACIÓ D'UN SURO A LA CLASSE

 

 

 

FOTOS SORTIDA MERCABARNA

Avui els grups de pre-pqpi i segon de secundària smb 4 professors de la segona etapa (Xavier, Víctor, Sònia i Robert) hem visitat Mercabarna. Hem sortit  amb el metro de la línia 5 fins a Sants Estació i el bus 109. Hem  sortit a les 8,30 i estavem allà a les 10,15.
Hem fet la visita del mercat de fruites i verdures i hem fet un tast de fruites i hortalisses . Hem après moltes coses de les fruites i verdures que ens ha explicat un monitor que en sabia molt.
Després hem anat a un magatzem de patates on hem vist la maquinària per triar-les per la grandària i envasar-les. Ens han regalat dos kilos de patates. Després hem anat a dinar. Hem menjat una amanida molt bona que ens tenien preparada i de segon l'entrepà que portàvem de casa; de postre un "pinxo" de fruites. Hem tornat a l'escola i hem arribat a les 5 de la tarda. Voleu veure les fotos? Cliqueu el link.


https://plus.google.com/photos/103132628696817991583/albums/5814095963797730193?authkey=CK6aga2b9oS9-gE

CAFETERIA INAZUMA, A CÀRREC DEL PRE-PQPI

AVUI EL GRUP DEL PRE-PQPI HEM PREPARAT L'ESMORZAR A TOTS ELS ALUMNES I PROFESSORS DE L'ESCOLA.

ELS DIES PREVIS VAM DECIDIR EL NOM DEL BAR I LA CARTA DE PRODUCTES, VAM PRENDRE NOTA DEL QUE CONSUMIRIA CADASCÚN DELS CLIENTS DEL BAR,  VAM CALCULAR ELS TOTALS I LES QUANTITATS DE MENJAR QUE NECESSITÀVEM, VAM FER LA CARTA  PER COMUNICAR ALS PARES QUE FARÍEM EL BAR AVUI  , LA PUBLICITAT DEL BAR PER PENJAR A CADA CLASSE  I LA CARTA INFORMATIVA PELS PARES. TAMBÉ VAM FER LA DECORACIÓ DEL BAR I VAM DECIDIR ELS VÍDEOS QUE POSARÍEM PER AMBIENTAR. PER ÚLTIM VAM ANAR A FER LES COMPRES PER TENIR TOT EL MENJAR APUNT PER AVUI.

A PARTIR D'UNA CARTA DE PRODUCTES BASTANT VARIADA I EXTENSA I DESPRÉS DE PREPARAR-HO  TOT AVUI HA ESTAT EL GRAN DIA. 

CADASCÚ HA FET LA FEINA QUE MÉS LI AGRADAVA: CUINER, CAMBRER, CAIXER O RESPONSABLE D'AMBIENTACIÓ. HEM TREBALLAT DE VALENT TOT EL MATÍ I AL FINAL HEM ESMORZAT TAMBÉ NOSALTRES.  EL NOSTRE BAR HA HA ANAT MOLT BÉ!!

VOLEU VEURE LES FOTOS?

https://plus.google.com/photos/103132628696817991583/albums/5814312633372692817?authkey=COqkqOrzkbGtLg

ANIVERSARIS DEL MARC I EL LLUC: FELICITATS ALS DOS

FA UNS DIES VA SER L'ANIVERSARI DEL MARC I AVUI EL DEL LLUC. FELICITATS ALS DOS!!!! JA TENIU 16 ANYS!!!

FOTOS DEL TALLER DE SOBRES

https://skydrive.live.com/redir?resid=CCCEA0AEAC8CFE98!181&authkey=!AEU-4bZ-UIVo-R4

DIARI: PARLEM DELS POLÍTICS I LES ELECCIONS

CLIQUEU PER LLEGIR-HO:

https://skydrive.live.com/redir?resid=C8AFD89C1632559E!130&authkey=!ABYRwbUiy7X-ctQ

ENHORABONA ROGER, PER LES MEDALLES EN NATACIÓ!!!

 Ahir el Roger va participar en el Campionat de Natació a Igualada. Va quedar  PRIMER en crol i TERCER en esquena!!!! Enhorabona Roger, segueix així!!!

 

PER BUSCAR RECORREGUTS PER BARCELONA

22 PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE LA PASTANAGA

 

1.-QUINA PART DE LA PLANTA ÉS LA QUE MENGEM?

L’ARREL

2.-QUI I QUAN VA INTRODUIR AQUESTA PLANTA A LA PENÍNSULA IBÉRICA?

ELS ÀRABS FA 900 ANYS

3.-COM SE SEMBREN?

DIRECTAMENT, JA QUE NO TOLEREN SER TRASPLANTADES.

4.-QUAN SE SEMBREN?

HI HA VARIETATS PER TOT L’ANY.

5.-QUAN TEMPS PASSA ENTRE LA SEMBRA I LA COLLITA?

ENTRE DOS I TRES MESOS, SEGONS LA VARIETAT I LA MIDA DESITJADA

6.-QUÉ CAL TENIR EN COMPTE PER A QUE CRÉIXIN BÉ?

-NO SEMBRAR-LES MASSA JUNTES, HAN DE TENIR L’ESPAI SUFICIENT PER CRÉIXER

7.-QUE PASSA SI HI POSEM MASSA COMPOST?

QUE S’ESBERLEN I PERDEN QUALITAT I SABOR

8.-DE QUÉ S’ALIMENTEN SOBRETOT PER CRÉIXER?

DE FÒSFOR I POTASSI

9.-QUIN ÉS EL MILLOR ADOB PER LES PASTANAGUES?

LES CENDRES DE LLARS DE FOC I ESTUFES SI HEM CREMAT FUSTA PURA SENSE ADDITIUS

10.-EN QUE ES DIFERENCIEN LES VARIETATS DE PASTANAGA?

EN LA FORMA, LA MIDA I EL COLOR DE L’ARREL

11.-QUAN PODEM COLLIR PASTANAGUES?

TOT L’ANY SI FEM UNA BONA PLANIFICACIÓ

12.-QUINA PLAGA POT AFECTAR A LES PASTANAGUES?

LA MOSCA DE LA PASTANAGA. LES LARVES PERFOREN LES ARRELS.

13.-COM PODEM CONTROLAR AQUESTA PLAGA?

ASSOCIANT ELS CULTIUS DE PASTANAGUES AMB ELS DE CEBES I PORROS JA QUE REPEL.LEN LA MOSCA DE LA PASTANAGA.

14.-QUINA VITAMINA ENS APORTA LA PASTANAGA EN LA NOSTRA ALIMENTACIÓ?

LA VITAMINA A, QUE VA BÉ PER LA PELL I LA PIGMENTACIÓ DELS ULLS. POT PREVENIR EL CÀNCER I MILLORAR LA VISTA .ÉS ANTIOXIDANT. PORTA FIBRA I AJUDA AL TRÀNSIT INTESTINAL.  TAMBÉ AJUDA A REDUIR LES MALALTIES  DEL COR.

15.-COM S’HAN DE COLLIR LES PASTANAGUES PER FER AMANIDES?

TENDRES I PETITES.

16.-QUANTA ESTONA CAL CUINAR-LES SI LES FEM AL VAPOR?

QUATRE O CINC MINUTS.

17.-QUÉ PASSA SI ES COUEN MOLTA ESTONA?

PERDEN BONA PART DEL POTENCIAL NUTRITIU.

18.-QUAN TARDEN A GERMINAR?

UNES DUES SETMANES.

19.-COM HA DE SER EL TERRA ON LES PLANTEM?

TERRA NUA, SENSE ENCOIXINAT.

 20.-EN QUÉ ENS HEM DE FIXAR QUAN EN COMPREM?

LES PASTANAGUES HAN D’ESTAR FERMES, SENSE DEFORMITATS NI RES QUE ELS SEMBLI. DE TENIR FULLES, HAN DE SER BEN VERDES. REBUTJA LES QUE ES MOSTRIN DESCOLORIDES I TOVES.

POTS ARRIBAR A GAUDIR-LA EN BON ESTAT FINS PER TRES SETMANES.

21.-COM ES CONSERVEN?

S’HAN  DE GUARDAR-LES EN UN LLOC FRESC I AIREJAT, NI TAN SOLS NECESSITARÀS GUARDAR-LES A  LA NEVERA. SÓN UNA VERDURA DE BAIXA RESPIRACIÓ I, PER AIXÒ MATEIX, EL SEU GRAU DE DETERIORAMENT NO SOL SER TAN NOTABLE COM EN ALTRES HORTALISSES.

22.-COM ES PODEN MENJAR?

-CRUA EN AMANIDES

-CUITA, AMB ALTRES VERDURES

-EN PASTISSOS SALATS COM EL PASTÍS D’ESPINACS I PASTANAGA O  DOLÇOS COM EL PASTÍS DE PASTANAGA AMB NOUS I COCO.

..ETC

RECEPTES DE PASTANAGA:

http://fogonsdelacuinaataula.blogspot.com.es/2011/08/pastis-de-pastanaga-amb-nous-i-coco.html

http://escacicuina.wordpress.com/2012/10/21/pastis-despinacs-i-pastanaga/img_3083/

escolta el text amb veu sintética:

 

http://vozme.com/speech/es-ml/e9/e917ff78d79b6526d1f48187e5b77423.mp3

 

TIPUS DE MEDICAMENTS I CONFERÈNCIA AMB EL FARMACÉUTIC DEL CARRER PEDRELL

CLASSES DE MEDICAMENTS

-ANTIPIRÈTICS, PER REDUIR LA FEBRE

-ANALGÈSICS, PER AL DOLOR.

-ANTIBIÒTICS, QUE ACTUEN IMPEDIENT EL CREIXEMENT DELS GÈRMENS.

-ANTISÈPTICS, PER LA PREVENCIÓ DEL CREIXEMENT DE GÈRMENS A PROP DE CREMADES, TALLS I FERIDES.

EN QUINA FORMA ES PRESENTEN ELS PRODUCTES QUE ES VENEN EN UNA FARMÀCIA?

-PASTILLES, COMPRIMITS I PÍNDOLES: S’EMPASSEN SENCERS (COMPRIMITS I PÍNDOLES)  O ES DESFAN POC A POC (PASTILLES) (PEL DOLOR, PER LES INFECCIONS,...)

-XAROPS (PER LA TOS...) MEDICAMENT LÍQUID I UNA MICA ESPÈS, HI HA XAROPS QUE PORTEN UN MEDICAMENT CONTRA LA TOS.

-GOTES O COL.LIRIS (PEL NAS , PER L’ORELLA...) ÉS UN MEDICAMENT LÍQUID . HI HA COL·LIRIS QUE CUREN INFECCIONS

-SOBRES AMB “POLVOS” (SOLIDS EN POLS, SUSPENSIONS): ES PRENEN AMB DISSOLTS O BARREJATS EN LÍQUID (PELS REFREDATS I LA GRIP)

-CAPSULES (PORTEN SÓLID EN POLS A DINS) CAPSETA MINÚSCULA DE FORMA RODONA O ALLARGADA QUE CONTÉ MEDICAMENTS QUE TENEN MAL GUST. LES CÀPSULES S'EMPASSEN I EL MAL GUST NO ES NOTA A LA BOCA.

-INTRAVENOSOS, INTARARTERIALS I INTRAMUSCULARS (ELS POSA EL METGE AMB UNA INJECCIÓ)

-SUPOSITORIS (VIA RECTAL) (PEL RESTRENYIMENT...) ÉS UN MEDICAMENT QUE ES FICA DINS DE L'ANUS. TÉ UNA FORMA RODONA I ALLARGADA; LA PUNTA ÉS ARRODONIDA I AIXÍ NO FA MAL.

-POMADES I CREMES (PER LAPELL) ÉS UN MEDICAMENT EN FORMA DE CREMA MOLT ESPESSA QUE S'ESTÉN DAMUNT DE LA PELL AL LLOC ON TENIM UNA CREMADA, UN GRA O UNA FERIDA

-LINIMENTS (PEL DOLOR) UN LINIMENT ÉS UNA SUBSTÀNCIA OLIOSA PER A FER FREGUES EN ALGUNA PART DEL COS I EVITAR QUE S'INFLAMI O PER A CALMAR UN DOLOR.

-GELS: CONSISTÈNCIA GELATINOSA, ES FAN LÍQUIDS QUAN SÓN AGITATS I ES SOLIDIFIQUEN QUAN ESTAN IMMÒBILS.QUAN S’APLIQUIEN  DESAPAREIXEN RÀPIDA I COMPLETAMENT. EN DERMATOLOGIA S'USEN ÀMPLIAMENT SOBRETOT EN ZONES PILOSES COM EL CUIR CABELLUT, O ESTRETES I DE DIFÍCIL ACCÉS COM EL CONDUCTE AUDITIU EXTERN O LES FOSSES NASALS, ON L'APLICACIÓ DE PRODUCTES MÉS GRASSOS FARIA MOLT DIFÍCIL LA SEVA POSTERIOR NETEJA.

-XAMPUS ESPECIALS (PER NETEJAR PELLS DELICADES)

-APÒSITS (VENES, TIRITES, ..) UN APÒSIT ÉS UNA BENA, UNA GASA, UN COTÓ O UNA COSA SEMBLANT QUE ES POSA DAMUNT D'UNA FERIDA PER A PROTEGIR-LA DE LES INFECCIONS. ELS APÒSITS ES PODEN IMPREGNAR AMB POMADES O LÍQUIDS QUE CUREN LA FERIDA.

-AEROSOLS O ESPRAIS: UN ESPRAI ÉS UN RECIPIENT AMB UN LÍQUID A DINS QUE SURT, ESCAMPAT EN GOTES MOLT FINES, PER LA PRESSIÓ D'UN GAS, QUAN PREMEM UN BOTÓ.

-INHALADORS I NEBULITZADORS (PER LA CONGESTIÓ NASAL): INHALAR VOL DIR : ASPIRAR UN VAPOR, UN GAS O UN LÍQUID

-TISANES O INFUSIONS: UNA TISANA ÉS UNA BEGUDA QUE ES FA BULLINT HERBES MEDICINALS AMB AIGUA O TIRANT AIGUA MOLT CALENTA DAMUNT DE LES HERBES, COM EN UNA INFUSIÓ.

XERRADA AMB EL FARMACÉUTIC DEL DIVENDRES 9 DE NOVEMBRE DESPRÉS DE PARLAR DELS MEDICAMENTS A CLASSE EL FARMACÉUTIC ENS VA ACLARIR ELS DUBTES QUE TENIEM. VA PARLAR DE LA FEINA DELS FARMACÉUTICS, DE LES CONDICIONS PER INSTAL.LAR UNA FARMACIA, DE LA FORMACIÓ DELS FARMACÉUTICS, DELS AJUDANTS DE FARMÀCIA,  DELS LABORATORIS, ...ETC. VA CONTESTAR A PREGUNTES CONCRETES SOBRE ELS REMEIS A DIFERENTS MALALTIES , SOBRE ELS EFECTES SECUNDARIS I LA CURA AMB QUE HEM DE PRENDRE ELS MEDICAMENTS. VA SER MOLT INTERESSANT I MOLTS ALUMNES VAN FER PREGUNTES.   PER ACABAR VAM FER UN PICA PICA ELS TRES GRUPS DE LA SEGONA ETAPA QUE VAM PARTICIPAR EN L'ACTIVITAT: SEGON DE SECUNDÀRIA, PRE-PQPI I PQPI. I ENS VAM FER UNA FOTO DE GRUP. TAMBÉ LI VAM DONAR COM AGRAIMENT AL FARMACÉUTIC UN OBSEQUI ELABORAT PELS ALUMNES DEL PQPI.

 

 

 

 

CONFERÈNCIA SOBRE ELS MEDICAMENTS FETA PEL FARMACÉUTIC SR. LUIS

TECNOLOGIA: L'ERIK ARREGLA LA BALDA DEL LAVABO

L'ERIK PRACTICA AMB EL DESTORNILLADOR ARREGLANT UNA BALDA DEL LAVABO.

MIREM EL DIARI I COMENTEM LES NOTÍCIES

 A Vilafranca del penedès, a la diada de tots sants es van fer castells que no s'habien vist mai.
El jugador del barça Leo Messi va ser pare el divendres, el fill es diu Thiago Messi i va neixer a la clínica Dexeus de Barcelona.

De l'1 al 4 de novembre s'ha celebrat a Barcelona el saló del manga. Es cumpleix 18 anys del primer saló del manga i 20 de la primera publicació de Dragon Ball.
Hi havia molta gent disfressada de personatges anime de la série Dragon Ball o Bola de Drac.
Hi va haber una classe de cuina japonesa a càrrec del Ferran Adrià i un cuiner japonés que es diu Hiroyoshi Ishida.

Alguns de CIU volen un estat per Catalunya i els de Unió no ho tenen clar.
PSC no vol que Catalunya es separi i vol que Espanya sigui un estat federal. El PP vol que seguim com fins ara, no vol ni independència ni estat federal. ERC i els del SI volen l'independència. ICV son ecologistes i d'esquerres. Ciutadans igual que el PP. Tots menys el PP i Ciutadans volen un referúndum per decidir si volem la independència.

Per la festa de Halloween a Madrid hi van morir 4 noies en un passadís del pabellò Madrid Arena. Hi va haver una allau de persones per culpa de la gent que es volía colar a la festa,  no hi havia prouta seguretat, hi havia gent que volía sortir i algú va tirar una bengala i la gent es va espantar. Diuen que hi havia mes gent de la permesa. L'alcaldessa de Madrid Ana Botella diu que no deixará fer mes festes d'aquestes en locals de l'Ajuntament. Pensem que la principal culpa es dels organitzadors.

Una família de Sabadell ha ocupat un pís a Sabadell perque els van fer fora de casa seva perque no podíen pagar perque estaven al atur. La culpa de tot la té la crisi.

El president Mas ha anat a Rússia a pactar amb els empresaris russos perque Catalunya pugui fer negocis amb ells.

Cada cop hi han més persones a Catalunya que es perden per la muntanya o tenen accidents i els han d'anar a rescatar. Aquests díes els hi han passat molts boletaires.

Aquest cap de setmana a casa del Lluc s'han trobat l'Iván Reche, el Roger, el Marc Serrano, el Ferran i el Lluc per jugar a la play i parlar i a casa del Ferran s'han trobat el Lluc i el Marc Serrano i el Ferran per jugar a la play, menjar patates i galetes i beure coca-cola.

FOTOS DE LA FESTA DE LA CASTANYADA-MERCAT DE TARDOR

https://plus.google.com/photos/103132628696817991583/albums/5805511514672912113?authkey=CIXipbT47bKGNw

QUÉ CELEBREM AVUI? ESCRIVIM I ESCOLTEM.

talking widget by Acapela Group

vocal dimension
LA CASTANYADA. ENS HO PASSAREM MOLT BÉ FENT PANELLETS, TORRANT CASTANYES, I AMB EL MERCAT DE TARDOR. I A LA TARDA, EXPLICAREM CONTES DE POR.


AMB AQUEST WIDGET PODEM ESCRIURE COSES I ESCOLTAR-HO PER COMPROVAR QUE HO HEM ESCRIT BÉ. ÉS COM UNA PISSARRA AMB VEU.
PODEU PROVAR-HO. ÉS MOLT DIVERTIT.
 

FIRA DE TARDOR I CASTANYADA

CASTANYADA I HALLOWEEN

ORIGEN DEL HALLOWEEN
El mot Halloween fa referència a la festivitat tradicional heretada de les celebracions d'origen celta que tan ràpidament s'han estès per tot el món i, en especial, pels països anglosaxons.
Fa molts segles, a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d'octubre se celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l'any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. Samhain era el déu dels morts. Algunes fonts indiquen que la paraula gaèlica "Samhain" literalment vol dir "final de l'estiu". El dia que celebraven Samhain era, per tant, el dia de cap d'any. En aquella època, s'encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar els esperits malignes. També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar, i anaven acompanyades de bruixes i esperits. Per això no s'encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia com a bruixes o dimonis per tal que cap ànima volgués habitar el seu cos.
Amb l'arribada del Cristianisme s'establí el primer dia de novembre com a Dia de Tots Sants. En aquell moment, el 31 d'octubre es convertí en All Hallows Eve (anglès antic per All Saints Eve, és a dir: "vigília del Dia de Tots Sants", ja que hallow és un mot que en anglès antic significa "sant" o "sagrat" i que prové, juntament amb la paraula moderna holy, del mot germànic khailag), d'on va sortir la paraula Halloween.
Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos portaren als Estats Units en el segle XIX. A partir d'aquí, la tradició, per la colonització cultural dels Estats Units d'Amèrica, es va començar a estendre per la resta del món, i fins i tot ha arribat a absorbir els costums que portava associats el Dia de Tots Sants, passant alguna de les seves tradicions a la vigília.

LA CASTANYADA
La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. A Occitània també se celebra la castanyada (castanhada), però no pas associada al dia de Tots Sants, sinó com una celebració o festa de la tardor.^[1] Com el halloween dels països anglosaxons, o el Magosto i el Samaín gallecs, la castanyada catalana prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzen rifes de panellets i fruita confitada.
Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es toca a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajuden els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumeixen aquests aliments per no defallir.
Altres versions, més historicistes, esmenten que la castanyada consta des del final del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums i fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.^[2]
Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abrigar i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer. Les castanyeres d'abans eren molt diferents de les d'avui. Vestien de manera pròpia. Duien unes faldilles de sargil molt amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap duien una caputxa blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitja faldilla. La duien lligada al coll i a la cintura. El bagatge de les castanyeres era també ben diferent del d'ara. Empraven fogons de terrissa semblants a una copa, i així eren anomenats. Encara avui a Girona s'anomena La Copa l'espai destinat a l'ocupació de les castanyeres a les fires de Girona, celebrades als volts de Tots Sants. Donaven vuit castanyes per un "quarto", equivalent a tres cèntims de la nostra moneda. Les castanyeres anunciaven llur indústria amb un crit especial que deia:

«	"Calentes i grosses;qui en vol, ara que fumen?"	»

La mainada, per fer-les enfadar, els cridava:

«	"Petites i dolentes;de les vuit, set les pudentes."	»

Actualment, la castanyada s'ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l'àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari -a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals escolars, juntament amb Nadal, Carnestoltes i Sant Jordi-, ja sense referència ritual ni memorial envers els morts:

«	Tanmateix, de tot l'univers animista de creences temoroses envers els morts i la vida d'ultratomba, comú a moltes religions i cultures, només resta avui en la nostra cultura popular l'àpat festiu tradicional de panellets i la flaire fumejant que escampen, als carrers i les places de les viles i ciutats, les típiques parades amb el fogó de torrar castanyes, mentre les castanyeres pregonen:«Calentes i grosses! Qui en vol, ara que fumen?»[3 ]	»