Preguntes sobre l`all i recepta de " atascaburras"

1.-quan es sembra l’all?

En els climes molt freds la plantació es fa a finals d'hivern i en climes més temperats es pot fer a partir del novembre fins al gener.

2.-quan es cull?

La recol·lecció es farà a partir del juny fins al juliol si es vol l'all sec i abans si es volen collir alls tendres.

3.-es sembra directe o es sembra al planter?

directe

4.-quan es cullen abans els alls tendres o els secs?

Els tendres

5.-quins alls es poden plantar més junts: els tendres o els secs?

Els tendres.

6.-Tolera bé el fred?

Sí

7.-Tolera bé la calor?

No li agraden les temperatures càlides de l'estiu. Per tant se sol cultivar de manera que la formació del bulb coincideixi amb la primavera.
8.-Com s’ha de sembrar?

La separació entre les plantes d'all pot ser molt petita, de l'ordre de 10-20 cm. En el cas de voler collir alls tendres les plantes poden estar més juntes.

9.Amb quins cultius s’associen?

S'associa bé amb enciams, remolatxa i bleda.

Cal evitar que coincideixi amb pèsols o faves.

10.-Quines malalties pot tenir la planta de l’all?

Les larves d'alguna espècie de mosca i d'escarabat poden mejar-se l'all

11.-Pot evitar malalties a les plantes?

L'all té un efecte contra insectes, àcars i malalties. Es barreja de l'ordre de 10-20 gr esmicolats en un litre d'aigua, s'hi afegeix sabó i es pulveritza sobre les plantes.

12.-Pot ajudar a curar o prevenir malalties en les persones?

Els alls tenen propietats que afavoreixen al bon funcionament del cor i, juntament amb els cítrics, taronges i llimones, ajuda a protegir contra els constipats i la tos.

L'all és un remei natural que s'utilitza per a l'asma, la tos, dificultats respiratòries, bronquitis, tuberculosi etc. Pel que sembla donar resultats per combatre reumes.

Recentment s'assenyala que l'all ajuda a reduir els riscos de contraure càncer pels seus continguts antioxidants com la allicina, la quercitina ..
Incrementa les defenses de l'organisme, millorant la nostra resposta a virus i bacteris, és antiinflamatori, anticoagulant, vasodilatador i depurador. És un

antibiòtic natural.

13.-Quines receptes coneixes en que l’all sigui element principal?

Allioli, guisats, sopa d'all, verdures rostits, amanides ....
Hi ha receptes tradicionals en les que és un ingredient fonamental:
sopa d'all, all pringue, all cabañil, llom amb tomàquet all i formatge,patates amb all i julivert, pasta amb all i oli, crema freda d'all, angules amb all,
atascaburras…

14.-Es conserven durant molt temps els alls?

Si deixem assecar bé els alls es poden conservar durant molts mesos.

 

Atascaburras

Plato típico de los días de nieve en Albacete, sobretodo en la sierra de Albacete. Es un plato de Bacalao desalado, sin florituras, con ingredientes de la tierra: huevos duros, aceite, patatas y nueces

Pese a su nombre, es un plato que podemos comer para picar en la barra de un bar. Como en tantas otras cosas el nombre no ayuda, pero si lo piensas como una mousse de bacalao regado con el color intenso del aceite de oliva se te hace la boca agua

Ingredientes:

·         8 Patatas Medianas

·         300 gr. de bacalao desalado

·         3 dientes de ajo

·         4 huevos duros

·         8-10 cucharadas de aceite de oliva

·         50 gr. de nueces

·         Sal

Tiempo de preparación: 40 minutos
Cantidad: 4 personas

Preparación: Cocer las patatas con piel unos 30 minutos y por separado, el bacalao 5 minutos.
Reservar una taza del caldo del bacalao.

Picar los ajos, pelar las patatas y desmigar el bacalao

En un mortero, machacar los ajos, incorporar la patata y mezclar.

Añdir el bacalao y mezclar bien

Añadir el aceite sin dejar de remover. Si quedase muy espeso, añadir un poco del caldo del bacalao que hemos reservado

Tiene que quedar con la consistencia de un puré.

Servir en los platos o mejor cazuelitas de barro adornando con rodajas de huevo duro, nueces y un chorro de aceite de oliva.

Receta de Nuestro Bar

Historia:

cuenta la leyenda que el plato surgió en una gran nevada, cuando unos pastores no tenían para comer nada más que patatas y unas raspas de bacalao. Cocieron las patatas con el bacalao y las machacaron mezclándolo con las chullas sin espinas, pero al ver que no era suficiente empezaron a echar aceite de oliva y moverlo con el mortero. La mezcla engordó y se pegaron una comilona tal que al acabar dijeron "esto harta hasta las burras" y de ahí el nombre.

Es un plato tradicional de la sierra y se suele comer cuando caen las primeras nieves, incluso se dice que para que salgan buenos buenos, debe usarse nieve derretida para cocerlo. Las exquisitas y pequeñas nueces de la sierra se añaden para adornar y completar un plato nutritivo. Como todos casi los platos de campo, es mejor no usar platos y comer directamente del mortero.