MIRAR-NOS AMB BONS ULLS

El 9 de setembre de 2013, es va fer la X Jornada de la Coordinació d'escoles 0/18 d'Horta-Guinardó. En el marc de la Jornada, Carles Perellada va fer la conferència: "Conviure en temps d'incertesa: mirant-nos amb bons ulls". La podeu escoltar mitjançant aquest link:


http://phobos.xtec.cat/se-horta-guinardo/index.php?option=com_content&view=FrontPage

Estem vivint uns moments difícils, de pre-ocupació. Engeguem la televisió i ens empatxem de males notícies. Coneixem famílies i amics, més o menys propers, que la seva situació econòmica i laboral “penja d'un fil”. Tots patim angoixa, o sentim l'angoixa a prop. Sovint, aquesta situació ens provoca un malestar que transmetem als altres, als qui ens acompanyen al nostre dia a dia i als qui més estimem. Immersos en aquest bucle, tot sovint inevitable, podem fer alguna cosa per no transmetre aquest neguit al nostre entorn, a la família,  als amics, a la feina? En aquest ambient d’incertesa, podem REDIBUIXAR unes relacions personals positives?

Cal obrir-se a les possibilitats”. Amb aquesta idea suggerent, en Carles Parellada encetava la conferència titulada “Conviure en temps d'incerteses: mirar-nos amb bons ulls” . Al llarg de la seva conversa, Parellada va anar desgranant idees entorn de la necessitat de conciliar les nostres emocions amb la nostra raó, tot defensant que la felicitat s'assoleix quan hi ha “coherència entre el que és intern i el que és extern”.

En aquest sentit, Parellada explica que cal aprendre a conviure amb els nostres condicionants inicials. I el més important de tots els condicionaments és la família en què hem nascut. La vida i trajectòria dels nostres avantpassats ens condiciona, segons Parellada, molt més enllà del que som conscients. És per això que cal assumir la pròpia història familiar com a part intrínseca de la nostra pròpia essència. En el camp de l'educació, Parellada (mestre i terapeuta sistèmic) remarcà la necessitat que els mestres “dignifiquin als pares dels infants”, fins i tot en casos de famílies problemàtiques, per a fer un bon acompanyament en el creixement integral dels infants.
Respecte a la recerca de la coherència interna, Parellada alertà de tres “paranys” que sovint ens limiten: el judici, la por i la culpa. Referent a aquest darrer “parany”, Parellada presentà una lectura “amorosa” del món i reivindicà que la gran força que mou el món és l'amor. Per això, cal evitar la culpabilització i entendre la necessitat “canviar el registre de l'amor” per a aconseguir canalitzar les nostres energies cap a la mirada positiva i la creació de vida. Com a eines per a combatre aquests paranys i per a encarar el camí del creixement, Parellada proposa prendre distància emocional de les reaccions dels altres, cercar sempre l'essència que s'amaga darrere les aparences i ampliar la mirada per a elevar així el propi nivell de consciència. Una mica a nivell de síntesi d'aquest canvi d'actitud, Parellada defensa la necessitat de passar “de la queixa a la responsabilitat”. Una responsabilitat que comença amb nosaltres mateixos i que és el veritable motor del canvi, i és que “el món el redibuixarem amb un canvi personal”